Manifest JILLE 2015
Barcelona, 13 de setembre de 2015
JILLE-Jornada Internacional per a la Llibertat d'Educació
L’educació fora de l’escola reglada, una alternativa conscient i en creixement que les administracions continuen menystenint.
A Catalunya hi ha centenars de famílies que, d'una manera conscient i en coherència amb la seva filosofia de vida, han optat per vies alternatives a l’escolarització en centres públics o concertats per atendre les necessitats educatives dels seus fills i filles. En alguns casos, a través de grups de criança o d’escoles lliures com les agrupades a la XELL (Xarxa d’educació lliure) que, amb la implicació de les famílies com a eix vertebrador, busquen crear espais de relació i perfils educatius que l’escola convencional no contempla com a prioritaris. En d’altres, com el de les persones agrupades a la Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació del Homeschooling (CCRRH), som les pròpies famílies les que assumim en primera persona l’educació dels fills i filles, combinant activitats en l’entorn familiar amb d’altres en l’entorn cultural i associatiu proper i trobades amb altres famílies homeschoolers.
El nombre de famílies que a Catalunya es fan aquest plantejament i se sumen a aquestes opcions educatives van creixent any rere any. Tant a nivell català com espanyol, la CCRRH i altres associacions afins hem contactat amb les diferents administracions educatives i amb tots els grups parlamentaris presentant propostes per reclamar un marc legal que reconegui la nostra tasca educativa, evitant així conviure amb l’amenaça de poder rebre alguna denúncia i garantint els drets dels nostres fills i filles a créixer sense cap estigma social i a poder accedir en igualtat de condicions als estudis post-obligatoris.
Tant les instàncies educatives i de benestar social de les administracions públiques, com els partits polítics i coalicions representats al Parlament català i a les Cortes espanyoles coneixen de primera mà la nostra situació i saben perfectament que la nostra opció educativa no és equiparable a l’anomenat absentisme escolar. És a les seves mans, basant-se en el marc educatiu actual (tant la LEC com la LOCE) i en referents legals de rang superior (tant l’Estatut com la Constitució) trencar l’absurd aiguabarreig entre educació obligatòria i escolarització obligatòria.
La vocació de servei a la comunitat, el desig de donar cabuda a noves perspectives en l’àmbit de l’educació i el deure de fer justícia en un sentit ampli del terme, haurien de ser fites prioritàries en l’acció dels responsables polítics i educatius. Malauradament, però, el fet de representar una opció minoritària i la por (absolutament infundada) a que el nostre “mal exemple” qüestioni les essències del sistema imperant, han frenat fins ara qualsevol possibilitat d’avenç.
El 15 de setembre és el dia que, a nivell europeu, diferentes persones i col·lectius sortim al carrer per fer un clam a favor de les llibertats en l’àmbit educatiu. La majoria de països, tant a escala europea com mundial, tenen lleis que reconeixen els drets de les famílies a triar l’opció educativa que més els convingui i han trobat fórmules per tal que això no sigui en detriment dels drets dels infants ni de la capacitat de les administracions per vetllar-los. Es tracta, per tant, de voluntat política, concepte que darrerament omple moltes pàgines i discursos, però del qual, per desgràcia, és car trobar-ne exemples pràctics. Tanmateix, si alguna cosa hem après les famílies que eduquem fora del sistema escolar, és a tenir paciència, a ser constants i a no tirar enrere quan tenim el convenciment d’actuar en consciència. Tenim la convicció que no som cap amenaça i que algun dia ens acabaran escoltant. En benefici de cada cop més infants i famílies, per una societat més justa i dialogant, tant de bo sigui ben aviat
